Notes biogràfiques

Un esperit de constant aprenentatge i el model renaixentista d’home pluridisciplinari han marcat la formació de Carles Gumí (Barcelona, 1963). Nascut dins una família de caràcter artístic, mare violinista i pare fotògraf i investigador d’obres d’art, sempre ha cercat un ideal de formació integral i eclèctica. L’interès que les ciències naturals li desvetllen fa que cursi estudis de geologia a la Universitat de Barcelona. Durant la carrera descobreix el món de la informàtica que, després d’un intens període de formació, passa a convertir-se en una de les seves passions i en un mitjà de desenvolupament professional.

La vessant científica té la seva contraposició en la vessant artística. A través del seu pare entra en contacte amb el món de l’art i s’endinsa els conceptes relatius a la imatge, la comunicació visual i l’estètica. Mitjançant la seva mare ho fa amb el de la música estudiant percussió i composició al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona (CSMMB) i posteriorment direcció d’orquestra a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMuC).

La seva tasca creativa, guardonada en diverses ocasions, queda reflectida en una quantitat important d’obres estrenades dins i fora de Catalunya i en diverses obres publicades i enregistrades. Com a intèrpret ha col·laborat amb tot tipus de formacions (jazz, cobla, orquestra, cors, grups d’animació) ja sigui com a percussionista o com a cantant. Com a director s’ha posat al davant de formacions corals i instrumentals de tot tipus ja siguin de cambra o simfòniques. En l’apartat musicològic, ha dut a terme la revisió i edició de l’obra Poema Romàntic per a baríton i gran orquestra simfònica, de Joan Lamote de Grignon, editada per Tritò, i ha participat en projectes diversos projectes de recuperació de patrimoni musical. Actualment també desenvolupa una tasca pedagògica com a professor del Conservatori Professional de Música de Cervera on dirigeix l’Orquestra Andreví.