Per a en Carles Gumí la composició és un mitjà d’expressió personal que permet la transmissió d’uns sentiments i estats d’ànim alhora que cerca establir una comunicació positiva amb l’oient. Amb un llenguatge que es mou entre la modalitat matisada amb reminiscències del jazz i algunes obres que voregen l’atonalitat, sempre ha volgut fugir de l’especulació i els corrents més vanguardistes tot perseguint un ideal de formació clàssica. És per això que el contrapunt és un element important en les seves composicions.
L’interès creatiu es desperta durant els anys d’estudi de l’harmonia al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona amb el mestre Josep Poch. D’aquella època són els primers guardons obtinguts en concursos de composició per a joves. Després de fer els cursos de contrapunt i fuga amb el mateix mestre, realitza els estudis de composició amb Carles Guinovart a l’esmentat conservatori.
La seva tasca queda reflectida en una quantitat important d’obres estrenades a dins i fora de Catalunya i en diverses obres publicades i enregistrades. A l’estranger, les seves obres han estat estrenades a França, Alemanya, Itàlia, Grècia, Hongria, Txèquia, Lituània, Argentina i als Estats Units. Així mateix, les seves composicions han estat guardonades en diferents ocasions: 5è. Premi de Cançons de Muntanya “Elisard Sala” (1985), 2on., 4rt., 9è. I 10è. Concurs de Joves Compositors de l’Institut Català de Serveis a la Joventut de la Generalitat de Catalunya (1986, 1988, 1993 i 1994), finalista Premi Sardanes SGAE 1995 i Premis Catalunya de Composició Coral 1996. Les obres per a cor tenen un pes important dins el seu catàleg i sovint ha rebut encàrrecs per compondre.
